A casa els meus pares gairebé sempre hi ha un pernil a la cuina, ja que per temes laborals, Guijuelo és com una segona casa per nosaltres.

Els ganivets sempre havien estat intocables…ja que quan em veien tallar pernil (sóc esquerrana) es posaven les mans al cap i em deien: “deixa, ja ho faig jo que encara et tallaràs” i així qui dia passa any empeny…

Fa tres anys, visitant un fabricant de pernils a Àvila vaig entrar a una sala blanca i vaig veure uns nois tallant pernil a mà i em van dir: “Has d’aprendre a fer això!”.

Al cap d’uns dies ja hi tornava a ser i m’hi instal·lava un parell de setmanes per aprendre tallar pernil.

Per intentar guanyar seguretat a l’hora d’assistir a esdeveniments, un client em deixava anar al seu bar els dissabtes i hi anava a tallar pernil durant els esmorzars i algun tutorial de Youtube també va caure.

Segurament fa uns anys, tallar pernil consistia en posar-lo al plat i aquí s’acabava la història. A dia d’avui es valora cada tall, cada plat, cada eina utilitzada, tantes coses que fins i tot hi ha concursos a nivell nacional.

Fa gairebé mig any vaig conèixer a l’Associació Catalana de Talladors (https://www.actp.cat/) , una associació, formada per un grup de professionals d’arreu de Catalunya que fan virgueries amb els ganivets.